Fractura de maluc en gent gran: com cuidar-la a casa

La trucada sol arribar un dia qualsevol. «La mare ha caigut al passadís. És a urgències. És el maluc».

A partir d’aquí, tot va de pressa. Quiròfan en un o dos dies, una setmana llarga d’hospital i, gairebé sense avís, l’alta. I llavors apareix la pregunta per a la qual ningú no l’ha preparat: com es cuida a casa una persona gran després d’una fractura de maluc?

Aquesta guia recull el que veiem cada setmana en domicilis de Barcelona i de tot Catalunya. No substitueix les indicacions del seu traumatòleg ni del seu fisioterapeuta. Les completa amb el que s’aprèn al costat del llit: com preparar la casa, què fer cada dia, quins errors costen setmanes de recuperació i en quin moment convé demanar ajuda.

Per què una fractura de maluc ho canvia tot a partir de certa edat

El 20 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Osteoporosi. És una data que passa gairebé desapercebuda i, tanmateix, explica la majoria de les fractures de maluc en persones grans. Quan l’os perd densitat, n’hi ha prou amb una ensopegada amb la catifa o un mareig en llevar-se de nit perquè es trenqui.

A Espanya es produeixen cada any desenes de milers de fractures de maluc: les estimacions oscil·len entre 40.000 i 60.000. El primer informe del Registre Nacional de Fractures de Maluc dibuixa un perfil molt concret: una edat mitjana propera als 87 anys, tres de cada quatre pacients dones i més d’un terç amb algun deteriorament cognitiu previ. L’estada mitjana a l’hospital rondava els onze dies.

Hi ha una dada d’aquest mateix registre que convé llegir a poc a poc. De les persones que vivien al seu domicili abans de la caiguda, només al voltant del 37 % va tornar directament a casa en rebre l’alta. La resta va passar per centres de convalescència, residències o cases de familiars.

No ho expliquem per espantar-lo. Ho expliquem perquè tornar a casa és possible, i moltes vegades és el millor per a la recuperació. Però no passa sol. Cal una casa preparada, una rutina clara i algú present en els moments difícils.

Perquè una fractura de maluc no és només un os trencat. En una persona gran sol portar pèrdua de força muscular (el que els metges anomenen sarcopènia), por de tornar a caure, dies de confusió després de l’operació i una dependència sobtada que afecta tant qui la pateix com qui en té cura.

Abans de l’alta: com preparar la casa

L’ideal és tenir-ho tot a punt abans que arribi l’ambulància. Els primers dies no són moment per moure mobles ni per buscar un caminador a última hora. Això és el que revisem a cada domicili:

• Una sola planta. Si l’habitatge té escales interiors, l’habitació ha de ser a baix. En moltes finques antigues de Barcelona no hi ha ascensor: en aquest cas, les sortides al carrer es planifiquen amb el fisioterapeuta, mai per intuïció.
• El llit a l’alçada correcta. Assegut a la vora, el seu familiar ha de recolzar els peus a terra amb els genolls a l’alçada del maluc o una mica per sota. Un llit massa baix obliga a doblegar el maluc en excés. Si la necessitat ha de ser llarga, un llit articulat canvia el dia a dia.
• Una butaca ferma amb braços. Res de sofàs enfonsats ni cadires baixes. Els braços són el punt de suport per aixecar-se.
• Un bany adaptat. Alçador de vàter, barres de suport i una cadira o taula de dutxa. Una banyera sense adaptar és, aquestes setmanes, un lloc perillós.
• Un camí lliure. De l’habitació al bany, sense catifes, cables ni mobles baixos. I amb un llum de nit encès.
• El caminador ajustat. Amb els braços penjant, les empunyadures han de quedar a l’alçada dels canells.

Abans de sortir de l’hospital, demani tres coses per escrit: si ja pot recolzar tot el pes a la cama operada, quins moviments ha d’evitar (sobretot si li han posat una pròtesi) i qui farà les cures i quan es retiren les grapes. Pregunti també si li correspon rehabilitació domiciliària. A la nostra guia sobre l’alta hospitalària en gent gran trobarà la llista completa de gestions.

Si la casa necessita canvis més grans, com substituir la banyera per un plat de dutxa, els nostres serveis d’adaptació d’habitatges i d’ortopèdia poden ajudar-lo a resoldre-ho amb rapidesa.

Com és la recuperació, setmana a setmana

Cada persona és diferent i el tipus de cirurgia hi influeix molt. Tot i així, la recuperació d’una fractura de maluc en una persona gran sol seguir un recorregut semblant.

Els primers dies a casa

Són els més delicats. El dolor encara hi és, el cansament és enorme i el canvi d’entorn desorienta. És freqüent que el seu familiar necessiti ajuda per a gairebé tot: llevar-se, anar al bany, rentar-se, vestir-se.

En aquesta fase sol haver-hi injeccions diàries d’heparina per prevenir trombes, analgèsia pautada i cures de la ferida. La consigna mèdica gairebé sempre és la mateixa: llevar-se del llit diverses vegades al dia, seure per menjar i caminar uns passos amb el caminador. El llit és enemic de la recuperació.

I hi ha la nit. Moltes persones grans es desorienten al vespre després d’una operació, intenten llevar-se soles i no recorden que no ho han de fer. És el moment de més risc d’una nova caiguda.

De la segona a la sisena setmana

El dolor cedeix. Es retiren les grapes, normalment al CAP. Els passejos pel passadís s’allarguen i arriben els exercicis que hagi pautat el fisioterapeuta.

Aquí apareix una paradoxa: com millor es troba el seu familiar, més s’arrisca. Vol anar al bany sense avisar, recollir alguna cosa de terra, prescindir del caminador. És un bon senyal d’ànim, però convé acompanyar-lo amb vigilància.

Del segon al sisè mes

Moltes persones passen del caminador al bastó, tornen a sortir al carrer i recuperen les seves rutines. Altres no arriben del tot al nivell que tenien abans de la caiguda, i això també forma part de la realitat d’aquesta lesió. El que més marca la diferència és la constància: continuar caminant i fent exercici quan les sessions de fisioteràpia ja han acabat.

És també el moment de no oblidar la causa. Si la fractura es va deure a l’osteoporosi, el metge probablement pautarà un tractament per enfortir l’os. Abandonar-lo és un dels errors més comuns, i dels que més es paguen.

El dia a dia: així ho fem nosaltres

Hi ha gestos que semblen senzills i no ho són. Aquests són els que les nostres cuidadores repeteixen moltes vegades al dia, i la manera com els fem perquè el seu familiar guanyi autonomia sense córrer riscos. Adapti’ls sempre al que li hagi indicat el seu fisioterapeuta.

Llevar-se del llit

1. Explicar abans de moure. Expliquem què farem. Una persona que sap què vindrà col·labora més i s’espanta menys.
2. Sortir pel costat indicat. Normalment, pel costat de la cama operada, perquè aquesta no creui la línia del cos.
3. Girar en bloc. El seu familiar doblega el genoll sa i gira el tronc i les cames alhora, sense recargolar el maluc.
4. Seure i esperar. Com a mínim un minut assegut a la vora del llit. Molts marejos, i moltes caigudes, arriben per aixecar-se massa de pressa.
5. Empènyer, no estirar. S’impulsa amb les mans sobre el matalàs, no agafant-se al caminador, que es podria desplaçar.

Caminar amb el caminador

Primer avança el caminador. Després, la cama operada. Finalment, la sana. Passos curts, mirada al davant i el caminador sempre a prop del cos. Nosaltres caminem al costat de la cama operada, amb una mà preparada, sense estirar del braç.

Seure i aixecar-se de la butaca

Caminar enrere fins a notar la butaca a la part posterior de les cames. Avançar una mica la cama operada. Buscar els braços de la butaca amb les dues mans i baixar a poc a poc. Per aixecar-se, el mateix camí a la inversa.

La higiene i el vestit

La dutxa, asseguts, amb aigua tèbia i tot el material a mà abans de començar. Una esponja de mànec llarg evita ajupir-se. La ferida s’asseca amb cura, a copets. Per vestir-se, es comença sempre per la cama operada; per despullar-se, s’acaba per ella. Unes pinces d’abast i un calçador llarg resolen bona part del problema.

Menjar, beure i el restrenyiment

Després d’una fractura, el cos necessita proteïnes per reconstruir múscul i os. Moltes persones grans mengen poc aquestes setmanes. Oferim racions petites i freqüents, aigua sovint i aliments amb fibra. El restrenyiment, per la immobilitat i per alguns analgèsics, és molt habitual i augmenta el malestar i la confusió. Si el metge ha pautat calci o vitamina D, convé no saltar-se’ls.

La nit

Un llum suau encès, el caminador al costat del llit, l’ampolla o la gallineta a l’abast i un timbre o sistema d’avís. La norma és clara: les primeres setmanes, de nit ningú no es lleva sol. Un servei de teleassistència dona tranquil·litat quan el seu familiar passa estones sense companyia.

Senyals d’alarma: quan trucar al metge

Consulti el seu CAP o truqui al 061 (Salut Respon) si observa:

• Confusió, agitació o somnolència que apareix de sobte.
• Febre, o una ferida envermellida, calenta o que supura.
• Dolor, calor o inflor al panxell, que pot indicar una trombosi.
• Un dolor de maluc que augmenta en lloc de disminuir, o una cama que de sobte sembla més curta o girada cap enfora.
• Que deixa de menjar, de beure o d’orinar amb normalitat.

Si hi ha dificultat per respirar o dolor al pit, no esperi: truqui al 112.

Els errors que més endarrereixen la recuperació

• Deixar-lo al llit «perquè descansi». Cada dia de llit costa força muscular que després triga setmanes a tornar.
• Fer-ho tot per ell o per ella. Amb la millor intenció, se li treu l’oportunitat de recuperar el que sabia fer. Ajudar no és substituir.
• Treure importància a la por. La por de tornar a caure paralitza més que el dolor. Es treballa amb paciència i passos petits, mai amb presses.
• Abandonar els exercicis quan s’acaba la fisioteràpia. La recuperació continua mesos després.
• Carregar-ho tot sobre una sola persona. Una filla que cuida de dia i vetlla de nit durant setmanes acaba esgotada. La síndrome del cuidador també forma part d’aquesta història.

Quan convé comptar amb un professional a casa

Hi ha famílies que es poden organitzar soles. I hi ha situacions en què intentar-ho posa en risc tant la recuperació com la salut de qui cuida. Sol ser un bon moment per demanar ajuda quan el seu familiar no pot quedar-se sol, quan hi ha deteriorament cognitiu, quan les nits s’han tornat difícils o quan ningú de la família pot ser-hi les hores que calen.

A Institució Ibars organitzem la recuperació a casa després d’una intervenció segons la fase en què es trobi el seu familiar:

• Les primeres setmanes: una cuidadora interna 24 hores que ajuda a llevar-se, rentar-se, caminar i menjar, i que hi és durant la nit.
• Si la família cobreix el dia: el nostre servei de nits i vetlles, perquè ningú no es llevi sol de matinada i vostè pugui dormir.
• Quan guanya autonomia: cures per hores per a la higiene, els passejos i els àpats.
• Per a la part sanitària: els nostres serveis d’infermeria (cures, injeccions, control del dolor) i de fisioteràpia a domicili.

Comencem amb una valoració de la situació a casa. Seleccionem una cuidadora amb experiència en mobilitzacions, li traslladem les indicacions de l’hospital i ajustem el servei a mesura que el seu familiar avança. L’habitual és començar amb més hores i reduir-les quan ja no calen.

Preguntes freqüents

Quant triga una persona gran a recuperar-se d’una fractura de maluc?

Depèn de l’edat, del tipus de cirurgia i de l’estat previ. Les primeres sis setmanes són les més intenses i, en general, la recuperació de la marxa i de les rutines s’allarga entre tres i sis mesos. Algunes persones no recuperen del tot el seu nivell anterior. Per això és tan important començar a moure’s aviat i amb suport.

Pot quedar-se sola a casa després d’una operació de maluc?

Les primeres setmanes no és recomanable. Necessitarà ajuda per llevar-se, anar al bany i rentar-se, i el risc de caiguda és alt, sobretot de nit. A mesura que guanyi seguretat amb el caminador, podrà passar estones sola, idealment amb un sistema de teleassistència.

Quantes hores de cuidadora calen després d’una fractura de maluc?

Al principi, moltes famílies necessiten presència contínua, de dia i de nit, sobretot si hi ha deteriorament cognitiu o si la persona viu sola. Després sol n’hi ha prou amb unes hores al dia per a la higiene, els àpats i els passejos. El més assenyat és revisar les hores cada poques setmanes segons l’evolució.

Quins ajuts públics hi ha a Catalunya?

Pot sol·licitar la valoració de la situació de dependència a través dels serveis socials del seu municipi. Pregunti també a l’hospital o al CAP per la rehabilitació domiciliària i per les ajudes tècniques que cobreix la sanitat pública. Com que els terminis de la dependència poden ser llargs, moltes famílies organitzen una atenció privada mentrestant.

Es pot evitar una segona fractura?

El risc es pot reduir molt. Segueixi el tractament per a l’osteoporosi que li pauti el metge, mantingui l’activitat física i revisi la casa per evitar ensopegades. A la nostra guia de prevenció de caigudes a casa trobarà una llista pràctica, habitació per habitació.

Una fractura de maluc parteix la vida en un abans i un després. Però el després es pot viure a casa, entre les seves coses i amb la seva gent. Per això som aquí.

Parlem del seu familiar

Expliqui’ns en poques línies com està, quan està prevista l’alta i què el preocupa més. El trucarem per orientar-lo i, si ho necessita, deixar el servei preparat abans que torni a casa.

• Sense compromís.
• A Barcelona, l’Hospitalet i tot Catalunya.
• Un servei que s’adapta a cada fase de la recuperació.