Cures bàsiques per a malalts d’Alzheimer

Les demències i sobretot l’Alzheimer és una de les malalties que tenim latents durant anys i bé per desconeixement, per falta d’accions preventives, la veritat és que els malalts triguen molt a acudir a l’especialista.

Una vegada l’especialista ha donat un diagnòstic concret de demència, és igual que es tracti d’alzheimer o d’una altra de les moltes existents, la família ha de preparar-se per acompanyar al malalt per un llarg i ingrat camí.

Sorgeixen dos protagonistes: el malalt i el seu cuidador principal. Caldrà prendre moltes decisions i arribar a acords per compartir les cures i les atencions necessàries. Des de Institució Ibars, col·laborem, posant a la disposició de les famílies els millors professionals, que prestaran no només una ajuda al malalt sinó al seu cuidador principal.

Què fer, què necessitem:

El primer que aconsellem a les famílies és la d’intentar disposar de la màxima informació possible, buscant assessorament extern, abrigallant-se de les associacions que ja existeixen consultant a professionals especialitzats en la cura a persones amb aquesta malaltia.

S’ha de realitzar una planificació adequada per part de tota la família, perquè el pes del dia a dia no recaigui en una sola persona. Aquesta malaltia és molt llarga i costosa per a tota la família, i és bé que d’una manera conjunta s’impliquin i coordinin.

Avui dia no es disposa d’una curació per a aquesta malaltia, però els avanços en la recerca d’aquesta han fet que tinguem a la nostra disposició fàrmacs que ajuden a frenar l’avanç de la malaltia. Per això resulta important cuidar la medicació i realitzar un adequat seguiment de la mateixa. Amb constants revisions mèdiques de seguiment.

Quan encara el pacient està en un estat inicial, previnguin situacions futures. Dialoguin en família i busquin assessorament. Valori la possibilitat d’incapacitar legalment al seu malalt perquè un tutor nomenat pel jutge (tal vegada el cuidador principal) actuï en el seu nom.
Existeix una fórmula més simple com la d’atorgar poders a aquest membre de la família que es converteix en cuidador principal. Es tracta de protegir a la persona amb demència quan ja no pot governar-se per si mateixa.

Cuidar al malalt d’alzheimer;

 
Des de Institució Ibars, ens ocupem i preocupem per oferir la millor atenció als malalts d’Alzheimer i la major ajuda possible a la família. Especialment a la persona que exerceix les funcions com a cuidador familiar principal.
Per això oferim un seguiment constant per part de professionals que acompanyen a la família en aquest dur moment. A més d’un servei de cures domiciliàries, on els professionals tenen en compte i es comprometen a seguir els punts bàsics en la cura a malalts d’alzheimer, que podem resumir en aquest protocol d’actuació.
El malalt d’alzheimer té dret a conèixer el seu diagnòstic a tot moment i a saber en què consisteix la seva malaltia, la seva evolució i en quin punt es troba, fins al punt que ell mateix decideixi.
La persona amb alzheimer no és un nen, però tampoc un “avi”, salvo per als seus néts. Utilitzant el manual de conducta de Institució Ibars, evitem tractar-li de manera molt paternalista. És un adult que sofreix una malaltia, per això ha de ser tractat amb respecte, utilitzant el seu propi nom. El respecte no ha d’eludir l’afecte, que sempre li transmetrà seguretat.

Protocol bàsic d’actuació per a cuidadors/as:

• En la fase inicial el malalt és conscient de la seva deterioració. Per tant, s’ha de ser molt comprensius amb la seva situació emocional. És normal els canvis de caràcter, però s’ha d’evitar situacions de depressió. No s’ha de parlar davant del malalt com si no estigués o no entengués. Tampoc se li ha de criticar pel seu comportament fruit de la malaltia, distraccions o falta de memòria.

• Els cuidadors han de tenir com un dels seus objectius bàsics fomentar l’autonomia del malalt tot el possible en les activitats de la vida diària. S’ha d’evitar substituir-li en tot. Si deixa de fer alguna cosa, de seguida oblidarà com es fa. Establir pautes diàries els ajuda a orientar-se

• La persona amb alzheimer ha de ser tractada en tota situació com un individu específic, amb una biografia única. En l’àmbit de l’atenció domiciliària es pot complir aquest objectiu amb total garantia si la reificació de la persona.

• Sempre existeix una causa perquè el malalt reaccioni de forma desmesurada. El cuidador familiar ha de buscar-la, utilitzant el coneixement que té de la personalitat del malalt, per neutralitzar-la amb afecte i comprensió.

• La conducta de la persona malalta pot causar desesperació en els cuidadors. Sempre s’ha d’intentar transmetre tranquil·litat i confiança. Però es fa necessari un adequat descans per alliberar aquests moments tan estresants.

• En fases inicials s’evidencia dificultat per cridar a les coses pel seu nom o per evocar una paraula; en aquest cas, donem-li temps, transmetent-li tranquil·litat i serenitat amb frases com “ja t’acordaràs”, intentant restar importància al fet. Després quan no es recordi el nom, se li ha d’acceptar amb total normalitat que utilitzi muletillas com això o la cosa, per cridar a les coses.

• Amb formi van perdent vocabulari, els pacients van deixant de parlar. El cuidador ha d’incentivar la comunicació, sense obligar-li a respondre. Mantenint converses simples, però sense que aquestes s’allarguin en el temps, perquè no esgotin a la persona malalta. Les converses no han de tractar de qüestions complicades, ni introduir respostes noves. Però fomenti contínuament la comunicació en la mesura del possible amb petites qüestions repetitives sempre en el temps.

• El contacte visual serà important igual que el físic, mirades, carícies. El cuidador ha d’evitar situacions estresantes per a la persona malalta, com poden ser les reunions amb moltes persones o sorolloses, on la desorientació sigui major. Fomenti unes jornades tranquil·les que li aportin seguretat. Així mateix igual que s’exercita contínuament l’autonomia física, la lectura diària en veu alta a la persona malalta li ajudarà a mantenir el vocabulari.

• És freqüent en persones majors casos d’insomni. En el cas de malalts d’Alzheimer cal eliminar la migdiada, en la mesura del possible, procurant que realitzi exercicis durant el dia. D’aquesta manera afavorirem un millor descans i possibles danys en aixecar-se a les fosques del llit. Totes aquestes reorientacions s’han de realitzar sempre amb molta tranquil·litat i afecte. Mantenint un to suau. Per evitar desorientacions o si sofreix a la nit al·lucinacions o temors. És convenient deixar una petita llum encesa en el seu dormitori. D’aquesta manera, si s’aixeca, també evitarem possibles caigudes.

• Una de les recomanacions a la família per part dels cuidadors, és mantenir un estat de salut general adequat. Si sofreix al·lucinacions visuals o auditives, s’han de tractar els dèficits de vista o oïda del malalt, que en algunes ocasions les provoquen.

• S’ha de prestar sempre atenció al malalt quan aquest s’enfada, permetent que expressi el seu còlera; mantenir una conversa amb ell aportant i demanant idees senzilles i coherents, reforçant-les i premiant aquest discurs. No se li ha d’ignorar ni deixar solament fins que es tranquil·litza. És possible que l’alteració venja per la seva incapacitat per expressar-se, recordar alguna cosa o realitzar. En aquest moment, transmetent la màxima tranquil·litat possible, s’ha de desviar la seva atenció del focus del problema a altres activitats o coses que siguin del seu grat. Recordin els cuidadors que l’afecte l’alegria i el sentit de l’humor fa meravelles.

• En ocasions puntuals, podem trobar malalts que presentin conductes sexuals inadequades. En aquest cas, se li ha tallar i recordar que no s’ha d’actuar així. Posteriorment s’ha de buscar una activitat que diferent que cridi la seva atenció. Mai se li ha de ridiculitzar ni amenaçar, si es magnifica el problema, això solament contribueix a fixar aquesta conducta. Pel que a major repressió més probabilitats que es repeteixi.

• En una etapa de la malaltia, el malalt sol obstinar-se a “tornar a casa” perquè només recorda la de la seva infància. És important que tots els familiars s’impliquin en aquest cas a reforçar la seva identitat. Recordant-li amb freqüència les dades més significatives que li lliguen amb la seva actual família. En ocasions és possible que familiars no habituats a comunicar-se amb la persona malalta pugui desconèixer la manera de fer-ho. Per això els cuidadors han de prevenir-los aconsellant tranquil·litat. També indicar-los que si el que se li mostra o explica no ho entén, la informació s’ha de repetir amb tranquil·litat, seguretat i assossec. Tenint en compte que al moment que no assumeixi més informació d’ha de tornar a desviar l’atenció cap a una altra activitat més còmoda.

• El cuidador s’ha de marcar un pla de passejos per mantenir la mobilitat del malalt el major temps possible. Això si no té altres problemes afegits a l’Alzheimer que ho impedeixin. Quan la persona comença a dubtar en la marxa, balancejant-se sense decidir-se a tirar el peu per al següent pas, és que està oblidant com es camina. En aquest moment s’ha d’analitzar introduir productes de suport com pot ser un andador. Encara que la cadira de rodes ajudi per a desplaçaments llargs. Quan augmenten les dificultats, els passejos adaptats a la seva situació no s’han d’abandonar. Tot el contrari, s’han de redefinir per continuar dia a dia.

• Lamentablement és possible que la persona pugui perdre mobilitat a causa de la malaltia. També per una situació mixta entre circumstàncies personals i efectes de la malaltia. En aquest moment el domicili precisarà d’una adaptació adequada per fer possible la nova situació. Aquesta no és mes que la de qualsevol altre malalt amb mobilitat reduïda. Així mateix el cuidador, atendrà als problemes que la falta de mobilitat comporta. Mantindrà una correcta hidratació de la pell i els correctes canvis posturals. Per descomptat, si el cuidador no és professional, ha de tenir en compte que no és aconsellable mantenir a la persona durant molt temps en cadira de rodes. Aquesta solament s’ha d’utilitzar per als desplaçaments.

• En tot aquest procés el cuidador al costat de la família ha de tenir un pla d’estimulació cognitiva. Aquest procés normalment ha de ser pautat per professionals. És important realitzar els exercicis establerts per a cada situació, però sempre adaptant-los al malalt. No s’ha de forçar, i s’han de deixar al moment en el qual mostri símptomes de cansament.

Per això com al principi hem recordat, són persones adultes i sempre se’ls ha de tractar com a tal. Respectant la seva malaltia, la seva dignitat i integritat. La constància, la paciència, l’atenció l’afecte i l’afecte. Són els instruments bàsics per garantir una bona atenció.