Seqüeles dels atacs epilèptics: possibles riscos

Moltes persones conviuen amb l’epilèpsia perquè tenen la malaltia ben controlada, tot i que d’altres no responen igual de bé al tractament i requereixen certes cures, amb independència de la seva edat. Sempre hi ha un risc de seqüeles d’atacs epilèptics, motiu pel qual és important per a l’entorn d’un pacient saber com reaccionar davant d’un atac, fins i tot si la malaltia sembla estar sota control.

Si ets tu el pacient, tenir a mà una guia breu com aquesta pot ajudar a explicar als qui hagin de passar un temps amb tu com procedir en cas de crisi. Vam parlar de l ‘atac epilèptic, les seves causes i perills.

Què és un atac epilèptic

Un atac epilèptic és un esdeveniment sobtat i de curta durada, durant el qual es produeix una activitat cerebral anormal i excessiva o sincrònica al cervell. Això es mesuraria amb un electroencefalograma, tot i que també s’utilitzen TAC i ressonàncies magnètiques per intentar donar amb la causa d’aquests atacs.

Durant una crisi epilèptica, el pacient pot arribar o no a perdre la consciència i, al contrari de la creença popular, no sempre manifesta convulsions. Les epilèpsies no convulsives són menys freqüents, però continuen responent a un mateix patró: teixit cerebral molt excitable que, de ben segur, es comporta de manera anòmala.

L’atac en si sol durar uns pocs minuts, de vegades només segons. No obstant això, després de la pròpia crisi hi ha una segona etapa en què el cervell encara no ha recuperat el funcionament normal i pot ser necessari ajudar amb alguns fàrmacs per atenuar el dolor de cap, el nerviosisme o la confusió d’aquesta etapa postictal.

El més important és protegir el malalt durant la crisi, per evitar accidents que poden ser perillosos o danys neuronals.

També has de tenir en compte que una crisi epilèptica que assoleix els 5 minuts és considerada una emergència mèdica, perquè es pot deure a una hemorràgia cerebral o ser un símptoma de malalties infeccioses com la meningitis.

Com i quan es pot produir un atac epilèptic

Les crisis epilèptiques apareixen quan el cervell es troba especialment excitable o irritat. Això es pot deure a agents ambientals, com una llum parpadejant en molts afectats per aquesta malaltia, o per una circumstància anòmala, com pot ser un tumor cerebral, benigne o maligne, que pressioni determinades estructures del propi encèfal, per alteracions en les rutes metabòliques de les neurones o per una hipoglucèmia severa.

És important assenyalar que, per parlar d’epilèpsia, s’han de donar almenys 3 crisis. Una única crisi no és suficient per diagnosticar una epilèpsia. Aquestes crisis solen ser impredictibles, excepte si parlem d’aquests estímuls ambientals molt específics o quan el pacient, sense estar curat, abandona la seva medicació.

La causa de les crisis epilèptiques amb dany cerebral sol deure’s al fet que la lesió que queda es pot convertir en un focus epileptogen, bé per causa metabòlica o en alterar-se el funcionament després del dany neurològic.

Les crisis epilèptiques solen afectar més en intensitat i freqüència els nens i les persones majors de 65 anys. En tots els pacients, la millor manera d’evitar les seqüeles després d’un atac epilèptic és anticipar-se als danys.

Un atac epilèptic és, o hauria de ser, sempre una emergència mèdica, encara que moltes vegades, actuant correctament, no arribi a donar-se el dany cerebral permanent.

Recorda que hi ha persones que, per patir algun tipus de dependència o tractar-se de malalts oncològics i no tenir gaire experiència amb l’epilèpsia, poden no saber explicar-te què has de fer quan comencin els símptomes. Mai està de més la informació, fins i tot l’ajuda professional, per a la cura de les persones amb epilèpsia i altres condicions que així ho necessitin.

Com actuar davant d’un atac

• Mantenen la calma i gira la persona amb la crisi fins a col·locar-la de banda.
• Intenta que no es mossegui la llengua, però no introdueixis objectes a la seva boca ni intentis realitzar maniobres de respiració artificial.
• Tot i que has d’intentar que el pacient no es faci mal durant la crisi, sobretot si és convulsiva, no li subjectis amb una força molt intensa, ja que podeu lesionar-vos tots dos. En lloc d’això, col·loca-ho allunyat de mobles, parets o qualsevol objecte amb el qual pogués colpejar-se.
• Truca al 112, sobretot si la crisi no remet abans de 5 minuts o si afecta un nadó. Intenta recordar tots els detalls, especialment com va començar.

A Ibars prestem ajuda domiciliària i també acudim als hospitals per ajudar amb aquestes cures del malalt que la sanitat pública no cobreix (portar o portar estris i medicacions cròniques, donar el menjar si el malalt ho necessita, ajudar a anar al bany i al lavabo personal, etcètera).

Quines són les possibles seqüeles dels atacs epilèptics

Per sort, molts atacs epilèptics no causen danys permanents al cervell, i la seqüela es queda en la fase postictal, que pot durar uns minuts o unes hores. Durant aquesta fase, el malalt ha d’ estar acompanyat i cuidat en tot moment.

Però hi ha vegades en què sí que hi ha danys permanents al cervell, produïts per la mort de teixit o per la destrucció de connexions entre elles. En aquests casos, depenent del tipus d’epilèpsia, hi haurà un o més símptomes:

• Envelliment prematur del lòbul temporal, en pacients que pateixen els focus en aquesta regió.
• Possible atròfia cerebral (continuen els estudis).
• Lesions cerebrals, associades a certs tipus d’ epilèpsia focal.
• S’està avaluant si és possible afirmar que les crisis epilèptiques que produeixen danys permanents poden causar alteracions estructurals.

Malgrat que alguns d’aquests danys són encara objecte de debat, sí que sabem que les convulsions cerebrals prolongades, causades per epilèpsia o per febre elevada, poden i solen causar danys neurològics permanents.

La població sol pensar en convulsions quan es pregunta què és un atac epilèptic. En realitat, hi ha més de 30 tipus d’epilèpsia reconeguts en l’actualitat, amb diferències en la manifestació de les crisis i en la resposta als fàrmacs. Malgrat la importància de conèixer les causes de l’epilèpsia, avui volem centrar-nos en les seqüeles d’atacs epilèptics i en la cura que necessiten alguns pacients amb epilèpsia, no només durant les crisis.

Saber com actuar i quan cal acudir a l’hospital és la manera que tenim, de moment, de minimitzar el risc de lesions permanents. Per aquest motiu, insistim en la necessitat que, si necessites ajuda per atendre un malalt ingressat, una persona gran o una persona dependent, sempre en persones degudament qualificades, com els qui componen la nostra plantilla d’assistents a Institució Ibars. Cuidar algú no és només acompanyar i ajudar a anar al bany, sinó saber com respondre en tot moment i quan demanar una ambulància.