L’Alzheimer és en els últims anys el tipus de demència més estesa, el procés de la qual comença amb una destrucció de neurona que a poc a poc minva la capacitat cognitiva dels malalts.
Per això els malalts d’alzheimer poden presentar inicialment problemes socials, per posteriorment anar perdent la seva capacitat cognitiva.
Amb l’envelliment progressiu de la població, aquesta malaltia ha anat cobrant major protagonisme.
En l’actualitat no existeix una cura per a la mateixa. És cert que la recerca sobre la malaltia ha donat resultats importants en l’origen de la malaltia, en la seva possible detecció precoç.
Inicialment els primers signes o símptomes que es manifesten en processos de demència en general i en l’Alzheimer en particular són:
- Deterioració de la memòria, com, per exemple, dificultat per recordar esdeveniments
- Dificulteu per concentrar-se, planificar o resoldre problemes
- Problemes per completar tasques diàries en la llar o en el treball
- Confusió pel que fa als llocs o el pas del temps
- Dificultats visuals o d’espai, com no comprendre distàncies en conduir, perdre’s o extraviar coses
- Problemes de llenguatge, com, per exemple, problemes per trobar paraules o vocabulari reduït en parlar o escriure
- Mal judici en prendre decisions
- Retreure’s d’esdeveniments laborals o compromisos socials
- Canvis en l’estat d’ànim, com a depressió o altres canvis en el comportament i la personalitat
Naturalment aquests símptomes poden generar una alerta inicial, però no són determinants per diagnosticar la malaltia. Per això en detectar-ho es fa necessari s’acudeixi a un professional de la neurologia que realitzi l’adequat estudi i diagnòstic.
Evolució de la malaltia
L’Alzheimer sol evolucionar en diferents etapes, que en aquest article estem simplificant en tres bàsiques. Durant aquestes etapes l’evolució és incerta. Ja que aquesta malaltia no té un ritme establert, en funció de la persona, la malaltia evoluciona més lenta o ràpidament i cada etapa pot durar més o menys temps. D’aquí l’angoixa que provoca en malalts i familiars. L’important, seguir les pautes donades pels professionals.
Encara que l’Alzheimer manté set fases que passem a detallar:
Primera Fase: Normalitat
A qualsevol edat les persones poden estar lliures de símptomes objectius o subjectius de deterioració cognitiva i funcional.
Apareixen canvis d’humor i de conducta, però tampoc es poden atribuir exclusivament a persones amb alzheimer.
Segona Fase: Oblits, que s’atribueixen a l’edat.
Les persones que tenen aquests símptomes moltes vegades ho atribueixen a l’edat. Sorgeix quan apareixen les primeres dificultats per saber on s’han col·locat les coses, oblits puntuals.
El començar a tenir petits oblits tampoc és un símptoma determinant, però s’ha d’observar la seva evolució. Perquè per a les persones properes són símptomes que no resulten determinants.
Tercera fase: Deterioració cognitiva lleu
Aquesta fase pot durar de dues a quatre anys en funció dels casos, encara que pot perllongar-se fins als sis, set anys en els casos d’evolució més lenta de la malaltia.
En aquesta fase és quan en l’interval de dos a quatre anys, comencen a manifestar-se símptomes de demència.
L’habitual és que les persones que no tenen una vida social intensa i no realitza activitat professional alguna, tampoc vegi substancialment minvada les seves facultats d’una manera evident per a familiars o amics.
Sol ser habitual que ja immersos en aquesta fase, fins i tot a final de la mateixa, quan ja per fi, es vagi al metge, a la recerca d’un diagnòstic inicial.
En aquesta fase és important mantenir una certa ocupació del malalt que impliqui una activitat física i cognitiva adequada.
Quarta Fase: Començament d’un alzheimer lleu
La durada mitjana d’aquesta fase està entorn dels quatre anys de mitjana, encara que com sempre hem referit, en aquest article, l’evolució depèn de cada persona.
Ja en aquesta fase es manifesta la pèrdua de capacitat per dur a terme tasques complexes com l’organització de la vida diària, l’organització de les finances de la llar, horaris o altres activitats que requereixin una mínima planificació.
En aquesta fase, la persona pot tenir problemes per recordar esdeveniments recents com algun acte familiar o social. Si ha sortit o no a comprar o a fer una passejada.
També pot començar a tenir problemes per recordar el dia de la setmana, el mes o any. Encara que encara és capaç de reconèixer al seu entorn, recordeu on viu o notícies generals del seu entorn.
En aquesta fase les persones amb símptomes d’alzheimer encara poden mantenir una certa autonomia. Encara que tenen dificultats per recordar menjars, receptes o fa la compra. Però pot interactuar amb la família.
A nivell emocional i afectiu, es produeix una reculada en el seu comportament. Una actitud més retreta i menys sensible del normal. Mes introvertit en el seu comportament, que normalment està vinculat a la negació de la seva situació. Viu amb un tremend estrès, i intenta en la mesura del possible amagar a les persones més properes.
Ja en el començament d’aquesta etapa, el diagnòstic sol ser bastant precís pels especialistes.
Lleven Fase: Fase moderada d’evolució de l’Alzheimer
Aquesta fase més profunda té una durada menor, d’un a dos anys, en funció dels casos.
En aquesta etapa es produeix una deterioració definitiva per realitzar tasques diàries bàsiques com saber quan dutxar-se o triar la roba per vestir-se. És freqüent que repeteixin diàriament la mateixa roba fins que no se’ls indica el canvi. Igual pot succeir a l’hora del bany.
Els pacients ja no poden valer-se per ells mateixos, per la qual cosa necessiten una assistència permanent, tant per revisar les seves obligacions personals, portar-los les finances, com per a les tasques quotidianes. Mantenir l’alimentació, higiene, medicació.
És quan més dura es fa la situació als cuidadors familiars. Ells que augmentar l’esforç diari amb les cures, afegint a això, la situació personal davant l’estat d’un ser estimat.
La memòria llunyana que era consistent fins a aquesta fase també comença a sofrir una deterioració. No poden recordar el nom d’una vella amistat, o d’on van estudiar. Ja pot ser que no recordin l’any o dia en el qual estem.
Això provoca l’aparició dels primers símptomes d’ira lleu, davant la desorientació que tenen.
Sisena fase: Situació moderadament greu de la malaltia
Aquesta fase té una durada de dues a tres anys màxim, i dins de la mateixa van entrant en subetapas que es van passant una extremada rapidesa a ulls de les famílies. L’evolució de la malaltia comença a agafar massa velocitat.
A més d’haver perdut la capacitat per prendre decisions bàsiques com el vestir o menjar, a més ja han de ser ajudats a fer-ho. En cas contrari podem trobar-nos malalts que es posin la roba a l’inrevés.
Els malalts passen d’haver de ser portats a la dutxa, a perdre l’habilitat per a la seva higiene diària. El tipus d’higiene o qüestions com la temperatura de l’aigua ja no la controlen. Necessiten ser ajudats per a la resta de la higiene personal diària.
Els malalts ja no són capaços de desembolicar-se en el bany o a l’habitació, no poden estar sols, deuen estar sempre supervisats.
Comença la incontinència urinària, es fa necessària la utilització de roba de llit adequat a aquesta circumstància, acompanyar a la persona freqüentment al bany i la utilització de bolquer.
Es produeix la incontinència fecal.
En aquest moment els símptomes cognitius són bastant severs. La persona manca d’orientació, desconeix l’estació de l’any, dia, o la seva adreça actual. Pot deixar de conèixer a membres de la família o simplement confondre’ls. A la seva dona amb la seva Mare o al seu fill amb el seu marit etc.
En aquesta sisena etapa d’alzheimer els símptomes cognitius són tan severs, que la persona no sap quin és la seva adreça actual o reconèixer les condicions climàtiques. El malalt pot confondre a la seva esposa amb la seva mare, o simplement, no identificar a membres propers de la família.
Ja no serà capaç ni d’explicar fins a deu. Pot perdre’s en ocasions pel seu propi domicili si aquest és molt gran. Pel que qualsevol canvi pot provocar una gran desorientació.
És freqüent en aquesta etapa que ja comenci a realitzar coses, obrir calaixos sense una finalitat concreta. La frustració i la por augmenten molt més. En alguns malalts pot provocar conductes violentes, en sentir-se totalment desorientats i desubicados.
En aquesta etapa la seva dependència és total, la paciència, el saber entendre la malaltia, el transmetre’ls afecte i seguretat és importantíssim per evitar les situacions d’ira i estrès.
Setena fase: Etapa d’Alzheimer sever
Aquesta fase és de durada incerta o indeterminada. És evident que, en aquesta etapa, l’evolució de la malaltia fa que el malalt perdi ja gairebé tota la comunicació amb la seva família. Aquesta fase té la següent evolució:
El llenguatge es fa tan limitat que els malalts d’alzheimer en aquesta fase amb prou feines poden pronunciar sis o deu paraules intel·ligibles al llarg d’una conversa amb ells.
Continua l’evolució de la malaltia fins que ja tan sol són capaços de pronunciar alguna sola paraula o cap.
Una vegada perduda la capacitat del llenguatge, comencen a oblidar el caminar, per la pròpia evolució de la malaltia, cognitivament no són capaces de caminar.
Si el malalt ha aconseguit superar la fase anterior, sol durar entre de sis a dotze mesos aproximadament el següent pas, en el qual després de perdre la capacitat de caminar perd la d’asseure’s de forma independent. Pel que cal recolzar al malalt convenientment en una butaca o cadira, en cas contrari caurà.
Encara tindria una altra fase posterior que pot durar de dotze mesos a un any i mitjà. En el qual es perd tota capacitat i habilitat per moure la cara, ja no pot somriure, solament realitzar lleus ganyotes facials.
Posteriorment la deterioració li porta a perdre la capacitat per sostenir el cap, per la qual cosa precisa de majors cures i atenció per realitzar-li els canvis posturals adequats.
L’última fase de la malaltia apareix una evident rigidesa física i deformacions en forma de contractures. Els danys neurològics són molt evidents i provoca també canvis físics. Però aquests canvis provoquen l’aparició dels reflexos infantils o més primitius, que apareixen en els bebès. Els reflexos de succió, pressió o el plantar d’extensió. Però a causa de la major grandària i força del malalt d’alzheimer en comparació d’un bebè, aquests reflexos poden complicar les cures. Sempre es recomana en aquesta fase l’atenció de professionals especialitzats, que poden garantir una adequada assistència.