És habitual que, amb el pas dels anys, moltes persones tenen cada vegada un somni més lleuger. Desperten un major nombre de vegades o descansen pitjor. Existeixen multitud d’estudis que relacionen trastorns del somni, amb el consum de medicaments. Els medicaments neurolèptics, hipnòtics o ansiolítics incrementen molt més els trastorns del somni.

Resulta evident que la reducció de l’activitat física i els canvis d’hàbits ja en si mateix provoquen trastorns del somni. Com succeeix amb els nens en vacances, els majors amb menor activitat acaben trencant els horaris del somni.

És evident que una persona major de 75 anys no pot, ni necessita, dormir el mateix que una de 25. Però el somni ha de ser de qualitat. És a dir, ha de ser reparador..

Ús d’Ansiolítics

Els fàrmacs, normalment ajuden a regular situacions puntuals de trastorns del somni. Situacions d’ansietat. Però hem de ser conscients que generen dependència. Per això únicament cal utilitzar-los en moments que són imprescindibles.

Resulta freqüent que molts majors caiguin en estats depressius, i això els faci mes vulnerables a situacions d’ansietat. Aquí és quan la família ha d’estar més en alerta.

Una persona major ha de tenir un horari, uns hàbits diaris sans, i una atenció i companyia adequades. Això prevé les situacions depressives i d’ansietat en els nostres majors, així com obliga a regular el somni. Per això es fa imprescindible que mantinguin una activitat física diària adequada a les seves possibilitats. Passejo diari i exercicis per a mantenir al màxim la mobilitat, ja sigui al carrer o en la pròpia casa. Això unit a una alimentació adequada i el manteniment d’uns hàbits i horaris.

Dormir bé prevé malalties

El descans té un efecte de rehabilitació i de prevenció. La falta de somni o el descans deficient, té efectes negatius en la nostra salut. A nivell vascular i cardíac, a nivell cerebral i a nivell metabòlic. Per això quan la persona no descansa adequadament s’incrementen els regs d’infarts, ictus, processos de diabetis o obesitat. També disminueix la capacitat cognitiva, arribant a provocar pèrdues de memòria i desorientació. Aquests trastorns s’incrementen a mesura que augmenta la nostra edat.

Igualment, un descans insuficient, genera problemes de convivència en les parelles de majors. Incrementa l’ansietat i depressió. El que en molts casos porta al consum d’ansiolítics.

Però com en tot, arriba una etapa en què es fa necessària la supervisió de la família. Quan van complint anys, i minvant les seves forces, es fa precisa una prevenció. Amb la introducció de persones en la llar, que assisteixin organitzi i dinamitzi el dia a dia, es fa un primer pas.

No hem d’esperar a introduir en la llar un cuidador/a quan els nostres majors no puguin valer-se per si mateix. Hem de prevenir, i garantir que la qualitat de vida dels nostres majors es manté amb el pas del temps. Per a això a vegades n’hi ha prou amb introduir una ajuda parcial per hores. Únicament perquè els mantingui actius, organitzi el dia i garanteixi una alimentació adaptada a l’edat i necessitats.Pero como en todo,