La capacitat que té l’ésser humà per estimar i la capacitat de ser estimats són les dues condicions bàsiques que mesuren la qualitat de vida al llarg dels anys. El fet d’anar perdent-les és el que marca la vellesa, sobretot a nivell mental i de projecte de vida.
Les estadístiques són molt clares, i estableix que la dona envidua amb major freqüència que l’home, la qual cosa implica que tant en termes absoluts com a relatius, hi ha més dones adultes majors en estat de viudez que homes. I aquests últims es casen ràpidament, semblés que toleren menys la viudez que les dones, a més de tenir una oferta major per compondre una nova parella.
Sens dubte l’home i més els de dècades anteriors no està tan acostumat tampoc a desembolicar-se en tasques domèstiques, no és capaç d’interactuar tant amb els seus fills majors. Els centres de la tercera edat solen ser el reflex de l’activitat dels nostres majors i com aquests a través de la socialització, traspassen la barrera de la jubilació amb nous ànims.
Per tant, en el amor tardorenc (en les persones adultes majors) poden donar-se situacions molt variades, ja que hi ha una radical diferència entre un adult major i un altre, si està casat o vidu o divorciat o separat o solter. L’amor entre adults majors, comprèn tantes variables possibles com en la joventut, poden tenir passió, gelosia, i il·lusió, doncs és la tornada a la segona joventut. Encara que majoritàriament són assossegats, busquen la companyia mútua i una persona amb la qual acabar l’última etapa de la seva vida.
En moltes ocasions solen ser relacions semiclandestines o poc públiques, doncs la pressió al que puguin pensar els fills i néts, els fa avergonyir-se dels seus sentiments. Per això ha de ser la família també la que incorpori aquest element de comprensió cap als seus majors i l’última etapa que desitgen viure.