Persones majors que ja no poden viure soles

Els dies de vacances propicien un ambient de major calma i tranquil·litat, que possibilita una major convivència familiar. El que el dia a dia ens ha impedit observar, aquests dies de calma i dedicació han delatat. Els nostres majors comencen a necessitar una ajuda a casa. I aquí ve la complicació, com convèncer persones majors que ja no poden viure soles.
Si has observat que Les tasques que abans eren rutinàries, com fer el menjar i netejar la casa o endreçar-se, s’han convertit en un treball ardu Veiem que han descurat l’alimentació o fins i tot la higiene, no per desídia, sinó perquè els requereix un major esforç. De sobte la família observa que ha de dedicar molt més temps a l’ajuda i suport dels seus majors. Temps del qual en molts casos no disposa, per horari, residir en una altra localitat o altres obligacions.

L’augment de l’esperança de vida, que a Espanya és de 83 anys segons les últimes dades de l’INE, unit a un ritme cada vegada més exigent, fa impossible a les famílies fer-se càrrec íntegrament dels nostres majors. Per a moltes persones les residències no són una solució, ja sigui pel cost econòmic o pel desig dels majors de romandre en el seu entorn, la seva llar de tota la vida, amb els seus veïns, comerços etc.
Com a solució alternativa existeix la possibilitat de contractar un cuidador perquè acompanyi i ajudi els ancians durant aquestes hores que les famílies no poden. Però el problema sorgeix quan els majors es resisteixen al fet que un professional els tiri una mà en les seves tasques quotidianes. Algunes persones es resisteixen a demanar ajuda, perquè no desitgen causar major preocupació a la seva família. Unes altres temen que un cuidador professional desplaci l’atenció que fins avui ha rebut de la seva família.

Un altre problema afegit és quan en una parella l’ancià encara compta amb les seves facultats plenes, però té un dèficit de mobilitat, que sol ser normal de l’edat. L’habitual és que desitgi que el seu parea sigui qui exerceixi les cures “perquè sempre ha estat així” i és difícil que ells vegin la deterioració de la seva parella. En aquests casos, la resta de la família ha de treballar per a posar en evidència el benefici que suposarà per a ella una persona que ajudi a casa i els acompanyi. Normalment ningú desitja que la seva parella ho passi malament. Per això oferir d’una manera adequada l’ajuda, sol ser suficient.

En altres casos és la persona cuidadora de la parella, la que s’oposa, perquè es pot sentir menyspreada o apartada del que sempre ha estat la seva responsabilitat. En aquest cas d’ha de treballar per a no retirar-li el control de les cures, tret que ara disposarà de l’ajuda d’un cuidador.

Situació de minvament cognitiu

Això pot portar una complicació major, ja que no es tracta de convèncer a la persona de la necessitat d’una ajuda. La necessita tant si l’accepta com si no. Per això es recomana en aquests casos la rutina com a treball basi. De tal manera que a poc a poc vagin acostumant-se a la presència d’un cuidador. Pot ser que el procés sigui una mica més llarg, o que necessitem de més d’una selecció fins a la posada en marxa. Però els resultats s’aconsegueixen en 30 o 40 dies màxim.

Però perquè tot sigui un èxit la família ha de posar-se en mans de professionals. De tal manera que puguin disposar a cada moment del cuidador que millor d’adapti a les necessitats de la casa i els majors.

Els nostres serveis

Des de Institució Ibars oferim un servei d’assessorament, acompanyament i posada en marxa, de serveis en aquests casos. Orientant des del primer moment a les famílies i aportant confiança i seguretat als nostres majors.

En un primer moment sol·licitem a la família que defineixi inicialment les necessitats. Ja que són ells els qui han de decidir les prioritats, i quina ajuda necessiten els majors de la família.

Una vegada definides realitzem una valoració domiciliària per part de treballadors socials, en la qual es revisen tant la situació dels majors, les seves necessitats com les prioritats definides per la família. D’aquesta valoració es treu el perfil de les persones que precisen. Si fos necessari es valora amb les famílies, si es donés el cas, sobre les prioritats seleccionades.

A partir d’aquest moment i de manera conjunta es posa en marxa el servei. S’atén les reticències dels majors, en cas que les tinguin i es persevera fins a aconseguir l’estabilitat. Durant aquest procés es van salvant els diferents obstacles que puguin anar posant. Tant a la persona seleccionada, les seves tasques, maneres de fer-les etc., fins a anar-les corregint. Una vegada se senten còmodes amb l’ajuda, s’adonaran que tornen a recuperar autonomia respecte a la família i no voldran perdre l’ajuda. Serà el moment en el qual el nostre equip haurà finalitzat l’etapa de posada en marxa en coordinació amb la família. Ara només queda realitzar el seguiment i estar atents per a detectar qualsevol altra necessitat que sorgeixi en el temps. Perquè mai hem d’oblidar utilitzant una frase de Sally Koch que:

“Les grans oportunitats per a ajudar els altres rares vegades vénen, però les petites ens envolten tots els dies.”

Més informació…