Com actuar enfront de l’alzheimer agressiu?

És comú que els malalts d’Alzheimer mostrin comportaments agressius, verbals o físics. L’agressió a l’Alzheimer més que un símptoma és conseqüència de l’estat en què els pacients estan immersos, però no hi ha dubte que l’anomenat Alzheimer agressiu és una de les coses que més preocupa i afecta els familiars que al seu torn són cuidadors d’aquests pacients.

Entendre què causa aquests brots en una persona amb Alzheimer agressiu ajuda a reconstruir el comportament en alguns casos i fer front millor a la càrrega emocional en altres. Els professionals de l’atenció domiciliària saben gestionar la gent gran agressiva i quan aquest comportament pot ser un avís d’un problema de salut.

Què és l’Alzheimer agressiu?

El terme “Alzheimer agressiu“ no és mèdicament correcte. No hi ha cap mena d’Alzheimer o demència que es caracteritzi perquè la persona es torni agressiva, però la mateixa malaltia i la seva evolució creen situacions estressants en un pacient que ja no és capaç d’entendre les coses i comunicar-se amb fluïdesa amb els seus cuidadors, i que pot acabar amb una crisi d’inquietud que, si no es gestiona ràpidament, condueix a episodis d’agressió.

Encara que pot afectar a alguns pacients més que altres, no hi ha relació amb el caràcter de la persona quan estaven sans. En altres paraules, els comportaments agressius associats a l’Alzheimer poden ocórrer tant en persones pacífiques com col·lectives.

Possibles causes d’agressió en persones grans amb Alzheimer

El tractament de l’agressió en la gent gran s’aborda sovint amb tècniques de psicologia i amb un control de les condicions ambientals. Aquestes estratègies, juntament amb la implementació de rutines simples, sovint donen bons resultats, permetent evitar o retardar el tractament farmacològic en pocs anys.

La implementació d’estratègies agressives d’alta direcció ha de saber què pot desencadenar aquesta agressió única

•  De vegades el pacient d‘Alzheimer és agressiu perquè pateix dolor o molèsties, però no sap comunicar-ho als seus cuidadors o no prendre consciència que està malalt. És per això que és important veure si els episodis violents s’han tornat de sobte freqüents, ja que sol ser un signe de malaltia o que alguna cosa ha canviat en el medi ambient i trenca amb les rutines establertes perquè el pacient millori el dia a dia.
• Altres vegades l’agressivitat s’origina a partir de sensacions com l’avorriment o sentir-se aclaparat per moltes persones. Són coses que una persona sana pot gestionar bé, però el pacient d’Alzheimer està més afectat. Per acabar-ho d’complicar, la disminució en la gestió de la llengua que avança mentre la malaltia pot fer que la persona afectada no pugui comunicar als seus cuidadors el que causa aquest sentiment, i molt menys per què.
• No oblidem que l’Alzheimer i la demència senil es poden desenvolupar amb deliris. Si un home d’edat avançada afectat per alguna d’aquestes malalties desconfia dels seus cuidadors per qualsevol causa que sigui lògica per a ell, perquè la lògica d’aquestes persones malaltes es veu molt afectada i exercida d’una altra manera, la tensió causada per la nostra presència pot ser la mateixa causa d’episodis violents posteriors.

Com tractar un ancià amb Alzheimer?

En primer lloc, cal mantenir la calma encara que sigui difícil si parlem de parents propers. No ens estan atacant, és una cosa que forma part de la seva malaltia. Però si els responem amb crits, empitjorarem la pintura. En canvi, hem de mantenir un to tranquil de veu i comunicar-nos amb frases fàcils d’entendre pel pacient.
Moltes vegades podem anticipar brots de violència física o verbal perquè l’agitació sol aparèixer primer. En aquests casos, el millor és desviar la cura de la persona malalta del que està causant aquesta agitació o fins i tot anar a passejar perquè l’exercici l’ajudi a relaxar-se.

En cas de necessitat, podem demanar ajuda als usuaris experimentats de la llar i ens permeten desconnectar unes hores al dia. Aquestes hores podem aprofitar-les per gestionar les nostres pròpies emocions realitzant exercicis de relaxació o practicant una afició.
Recordeu que és molt comú que els cuidadors familiars desenvolupin depressió o ansietat. Aquesta és una cursa de fons i mai té un final agradable. La cura de la gent gran amb Alzheimer requereix que el cuidador es cuidi de si mateix també, per la qual cosa sovint és necessari tenir ajuda professional o portar el nostre ésser estimat a un centre de dia, especialment si ell o ella té una malaltia agressiva d’Alzheimer o si tendeix a sortir sol al carrer i perdre’s.