«S’ennuega molt últimament.»
«Triga una eternitat a menjar.»
«Diu que el menjar se li queda enganxat.»
Frases que moltes famílies repeteixen sense saber que tenen nom. Que tenen diagnòstic. I que, sobretot, tenen solució.
Què és la disfàgia, i per què ningú no l’explica
Disfàgia és la paraula mèdica per a alguna cosa molt concreta: dificultat per empassar. Sòlids, líquids, o tots dos.
No és una mania. No és cosa de ledat. És una alteració funcional que afecta entre el 30 i el 40 % de les persones més grans de 70 anys. I que, a molts domicilis de Barcelona i Catalunya, passa desapercebuda durant mesos.
Apareix perquè amb els anys els músculs que coordinen el glop perden força. S’accelera quan hi ha malalties pel mig: un ictus, Parkinson, demència, deteriorament cognitiu.
El risc més gran no és l’ennuegament visible. És l’ aspiració silenciosa : petites quantitats de líquid o menjar que es colen cap als pulmons sense que la persona ho noti. I que poden acabar en pneumònia.
Senyals que convé observar durant els àpats
La disfàgia avisa. Cal saber escoltar-la.
- Tos o garriga freqüent en menjar o beure, especialment amb líquids
- Veu humida o «gorgotejant» just després d’empassar
- Atragaments repetits, encara que semblin lleus
- Menjars que s’allarguen més de 30 o 40 minuts
- Rebuig a menjar, o pèrdua de gana que abans no existia
- Pèrdua de pes sense causa aparent
- Restes de menjar a la boca en acabar
- Febre recurrent sense cap altre focus clar
Si reconeixeu dos o més d’aquests senyals amb regularitat, comenteu-ho amb el metge. Com més aviat millor.
Com adaptar-se a casa: cinc coses que marquen la diferència
La disfàgia no sempre requereix hospital. Moltes famílies aprenen a gestionar-la al domicili amb ajustaments concrets.
Adaptar les textures. Els aliments triturats, en puré uniforme, sense barreja de sòlids i líquids, són més segurs. Un logopeda pot indicar exactament quines textures són adequades per al vostre familiar.
Espessar els líquids. L’aigua, els sucs, les infusions: els líquids fins són els més perillosos. Hi ha espessidors sense sabor que permeten donar-los amb la consistència adequada. No són incòmodes. Poden ser decisius.
Tenir cura de la postura. Sempre incorporat, esquena recta, barbeta lleugerament inclinada cap al pit. Mai menjant estirat. I en acabar, mantenir aquesta postura almenys mitja hora.
Sense pressa. Mos petits. Temps entre glop i glop. Les presses augmenten el risc d’aspiració directament.
Higiene bucal després de cada àpat. Una boca neta redueix la càrrega bacteriana que podria arribar als pulmons en cas de microaspiració. És una protecció senzilla que val molt.
Quan demanar ajuda
Si sospiteu que el vostre familiar té disfàgia, el metge de capçalera pot derivar-vos a logopèdia. No espereu que passi un ensurt més gran.
A Institució Ibars, les nostres cuidadores estan formades per detectar senyals durant els àpats i per aplicar les adaptacions que l’especialista hagi indicat. Si el vostre familiar necessita supervisió en els moments de dinar, el nostre servei de cura de malalts a domicili a Barcelona i la nostra infermeria domiciliària us poden ajudar de manera concreta.
Preguntes freqüents
La disfàgia té cura? Depèn de la causa. Darrere d’un ictus pot millorar molt amb rehabilitació logopèdica. En malalties progressives, lobjectiu és adaptar-se i reduir riscos. Sempre hi ha marge per millorar la seguretat i la qualitat de vida.
És perillós que s’ennuega amb aigua? Més del que sembla. Les microaspiracions de líquid són silencioses —la persona no les nota— i es poden acumular fins a provocar una pneumònia. Espessar els líquids no és una exageració. És prevenció.
Una cuidadora pot ajudar amb això a casa? Sí, i molt. Una cuidadora formada pot preparar les textures adequades, supervisar els àpats i detectar a temps qualsevol canvi. La seva presència en aquests moments pot ser la diferència entre un ensurt i una crisi.