La soledat en gent gran pot afectar els qui viuen sols i no pocs dels qui viuen amb algun familiar o cuidador. El concepte de soledat recollit en els protocols d’envelliment actiu (envelliment saludable) no és el mateix que no tenir ningú al costat.
Avui anem a veure el problema dels ancians en solitud en una societat com la nostra, com afecta negativament la seva salut i, per suposat, solucions per a la soledat en l’ancià, adaptades al seu estat físic i mental.
En molts casos, combatre aquest problema requereix de temps per part dels cuidadors en hores en què han d’estar a la feina. Per a aquests casos, i per a tot el que necessitis, recorda que pots recolzar-te en els serveis d’ajuda domiciliària que prestem a Institució Ibars.
Com afecta la soledat als ancians
Entenguem per aquest tipus de soledat la no desitjada en persones grans, que és aquella que es produeix per la pèrdua d’ una persona o l’ abandonament de les activitats quotidianes. Fills que deixen de fer visites sovint, la mort del cònjuge o una malaltia que limita en gran mesura la vida social.
Quan s’ esdevenen situacions que impedeixen la interacció amb éssers estimats o amb persones amb les quals es comparteix alguna cosa, i se sap que aquesta situació serà per sempre, la persona gran pot entrar en els que alguns descriuen com a síndrome de soledat: estat psicològic que succeeix a conseqüència de pèrdues en el sistema de suport individual, disminució de la participació de les activitats dins de la societat a la qual pertany i sensació de fracàs en la seva vida.
Amb independència de si una persona gran es troba en aquest estat psicològic o no, la soledat no desitjada afecta la salut de diverses maneres:
- Es dispara el risc de patir depressió nerviosa i qualsevol demència incipient avançarà molt més ràpid. De fet, es creu que la soledat —real o quan consisteix a no sentir-se comprès per l’entorn o el cuidador— és un dels factors que augmenten les probabilitats de desenvolupar una demència senil.
- La persona gran pot anar experimentant una minva important en les habilitats cognitives implicades en la comunicació i la socialització, especialment en la parla.
- En viure sols, són molts els ancians que mengen qualsevol cosa per no cuinar perquè, “per a què?”. Qualsevol cosa sol ser llet amb pa i galetes o iogurts. Amb el pas dels mesos, apareixen les anèmies i altres estats. Aquest punt té una solució tan senzilla com la planificació de menús per part d’ un familiar o d’ un cuidador que acudeixi al domicili. Es pot cuinar per a diversos dies i guardar les racions congelades, de manera que només calgui utilitzar el microones.
- Quan els més grans perden la fam o se’ls van atrofiant el gust i l’olfacte, és millor que mengin acompanyats i esforçar-nos una mica en la varietat de sabors i en la presentació. Valora utilitzar herbes aromàtiques o espècies que no irritin l’ aparell digestiu.
- La falta de vida social els porta al sedentarisme i a les seves conseqüències en la tercera edat: augment de pes, pèrdua de massa muscular i de flexibilitat. “Avui no surto perquè no m’atura”, dies rere dia, porta també a deixar d’ocupar-se d’aspectes essencials com vestir-se o asseure’s.
Solucions per a la soledat en gent gran
Brindar companyia de qualitat
De res serveix passar unes hores al dia amb un ancià si se sent ignorat. Per a la seva salut, és molt més important que hi hagi, tal vegada, menys hores, però de qualitat.
Deixa que et compti les seves batalletes de joventut, què el preocupa sobre el que veu o escolta a les notícies o, sense més, pregunti que opina sobre aquest assumpte o aquell, i escolta activament.
Crear una rutina variada, amb temps per a diverses activitats i per descansar
Quan es jubilen, hi ha persones que es deterioren ràpidament perquè cauen en una depressió, més o menys greu, i pel pas brusc d’una vida activa a una altra que sembla esquerdar-li que ja no serveix per a res. És un problema social, no ho vam negar, però s’evita amb el compromís de l’entorn proper: família, amics, veïns, fins i tot cuidadors que ajuden al domicili.
Necessiten tenir un horari ple d’activitats, des de fer esport o viatjar a d’altres, com simplement donar un passeig, anar al parc o a prendre alguna cosa.
Aquest horari ha de permetre exercitar el cos i la ment, amb activitats d’ estimulació cognitiva, però també descansar, relaxar-se, o gaudir de coses senzilles, com poden ser contemplar un bell vespre o veure com aquests arbres van canviant amb el transcurs de les estacions. Cada persona sap bé què és això que li proporciona pau, i hauria d’aparèixer en l’horari setmanal, encara que no impliqui realitzar cap activitat com a tal.
Tenir cura de la higiene de son i la dieta
No tenen relació directa amb la soledat, però sí amb la salut. I, en estar més sans físicament i mentalment, ens agrada fer coses. Això passa també amb la gent gran.
Animar la persona gran a provar coses noves
Durant la tercera edat és important estimular el cervell, tot i que això no suposa posar-se a omplir quaderns d’exercicis. El cervell s’estimula quan fa coses noves, com canviar la ruta habitual o anar a un lloc nou, aprendre un idioma (mai és tard) o una manualitat que sempre ens ha cridat l’atenció.
Hi ha una excepció: si la persona té Alzheimer o alguna altra malaltia degenerativa on els canvis puguin ser causa d’estrès o confusió, és millor seguir una rutina més senzilla i sense sorpreses, en la mesura del possible.
La soledat en ancians afecta de manera important la seva salut, per mal. Parlem de soledat no desitjada, però també de la manca d’interacció amb altres individus, i tant de solitud real com de la percebuda. Prop del 20 % dels majors de 65 anys residents a Espanya reconeixen sentir-se sols, tot i que alguns viuen amb les seves famílies.
Les solucions per a la soledat en l’ancià poden basar-se en una guia com la que t’hem suggerit avui, però mai has de perdre de vista els gustos i inquietuds de la persona a qui vas cuidar. Si no pots acompanyar-lo a aquestes activitats que el motiven, no dubtis a demanar ajuda a domicili perquè aquesta persona pugui continuar quedant amb els seus amics de sempre o anant a les seves classes de costura, aquelles a les quals en realitat va per xerrar amb altra gent que li comprèn bé.