Indemnització en els contractes d’empleats de la llar
Els empleats de la llar tenen els mateixos drets laborals que la resta de treballadors per compte d’altri. Encara que la seva relació laboral té algunes característiques especials regulades en el Reial decret 1620/2011. Per tant l’acomiadament en contractes d’empleats de la llar es regeix a nivell bàsic segons el que s’estableix en l’estatut dels treballadors però té unes particularitats específiques.
La relació laboral d’un empleat de la llar amb el seu ocupador pot finalitzar per la majoria de motius establerts en el Art 49 de l’Estatut dels Treballadors.
Causa de finalització de la relació laboral:
Finalització de la relació laboral a iniciativa del treballador/a:
1.- Baixa voluntària: El/la treballador/a comunica de manera inequívoca la seva intenció de finalitzar la relació laboral donant-la per conclosa de manera voluntària.
Per a això haurà de realitzar una comunicació formal per escrit de la seva intenció a l’ocupador/a en la qual haurà d’indicar de manera expressa com serà el seu últim dia de treball.
Per a comunicar una baixa voluntària no és obligatori establir uns dies de preavís previ a l’ocupador/a. Tret que aquests hagin quedat prèviament pactats en el contracte laboral. En aquest cas, aquest acord obliga a totes dues parts i en aquest cas el treballador/a ha de complir amb els dies establerts de preavís.
2.- No renovació de contracte: Si arribat el venciment del contracte laboral el treballador/a no desitja continuar la relació laboral, malgrat la renovació oferta per l’ocupador/a. Aquesta baixa s’entendrà també com una baixa voluntària de la relació laboral per part del/la treballador/a.
En tots dos casos, el treballador/a tindrà dret a la percepció de la quitança però no tindrà dret a cap indemnització per part de l’ocupador/a.
Finalització de la relació laboral a iniciativa de l’ocupador/a
Desistiment de l’ocupador: L’ocupador/a pot, sense la necessitat d’indicar una causa cap, donar per finalitzada la relació laboral mitjançant el desistiment del contracte.
El desistiment del contracte i per tant la finalització de la relació laboral obligarà l’ocupador/a a abonar una indemnització de dotze dies de salari per cada any treballat, amb un límit de sis mensualitats.
A més, està obligat a facilitar un preavís de 20 dies naturals en cas que la relació laboral superi l’any de durada, o de set dies en cas contrari.
El preavís es podrà substituir per un dia de salari per cada dia d’absència de preavís.
Quan es realitza un desistiment, aquest s’ha de comunicar expressament per escrit, i s’ha de posar des d’aquest dia la indemnització a la disposició del treballador/a.
Acomiadament disciplinari: En cas d’un incompliment greu i culpable del treballador, el titular de la llar familiar podrà extingir la relació laboral sense dret a una indemnització ni necessitat de preavís.
Les causes que motivin l’acomiadament s’hauran d’indicar en la carta d’acomiadament que haurà de lliurar-se per escrit al treballador.
Si la relació laboral s’extingeix per un acomiadament disciplinari, l’ocupador haurà de seguir tots els passos i demostrar adequadament les causes d’acomiadament. Ja que de no fer-ho així l’acomiadament seria improcedent i per tant tindria dret el treballador a una indemnització de 20 dies per any treballat amb el límit de sis mensualitats.
Causes d’acomiadament improcedent en el règim d’empleats de la llar:
Si és un acomiadament disciplinari: Serà improcedent si l’ocupador no el notifica per escrit o si les causes d’acomiadament no són certes o no es poden provar.
En un desistiment de l’ocupador: Pot ser declarat improcedent si no s’abona al treballador la indemnització corresponent de manera adequada.
Maneres d’impugnació per part del treballador en cas de disconformitat amb l’acomiadament.
Quan un desistiment no s’ha realitzat en forma o un acomiadament és considerat per part del treballador com a improcedent, pot reclamar directament a l’ocupador.
Si l’ocupador no està conforme, pot continuar la seva reclamació judicialment. Per a això disposa d’un termini de 20 dies hàbils des de la data d’efectes de la mesura.
La reclamació es realitza inicialment mitjançant una conciliació laboral, i en cas de no arribar a un acord amistós, podria emprendre l’acció judicial.
Aquesta reclamació no precisa d’advocat.
Altres causes de finalització d’un contracte d’empleat de llar.
Si no supera el període de prova.
En el moment de subscriure un contracte existeix la possibilitat de l’ocupador de fixar un període de prova, en el qual l’ocupador pot valorar al treballador i al revés.
Durant aquest període fixat, tant l’ocupador com el treballador poden donar per finalitzat el contracte sense necessitat d’argumentar cap causa. Pel que tampoc hi haurà l’obligació de pagar indemnització.
La forma de comunicació sempre és recomanable realitzar-la per escrit, detallant l’últim dia que es prestaran els serveis.
El període de prova que de pot fixar en un contracte depèn de la durada inicial d’aquest. Però existeix un màxim de dos mesos per a contractes igual o superior en temps a sis mesos. La resta de contractes tindran un període de prova màxim d’un mes.
Defunció de l’ocupador
Quan la finalització de la relació laboral ve com a conseqüència de la defunció de l’ocupador. S’aplica l’estipulat en l’estatut dels treballadors. El dret a una indemnització equivalent a un mes de salari. Aquesta indemnització es genera amb independència de l’antiguitat del treballador.
En els casos en què mori la persona a la qual es presta servei, però el contracte estigui subscrit amb un altre ocupador resident en el domicili, la rescissió de contracte només es podrà realitzar al venciment del mateix o mitjançant un desistiment