Disfàgia en Gent Gran: què és i com els afecta

La disfàgia en gent gran se sol anar presentant de manera lenta, cosa que implica el risc de no ser detectada a temps ni pel cuidador sense experiència ni pel mateix malalt. Des del moment en què no es brinda a una persona l’aliment adequat, la disfàgia implica risc de deshidratació i malnutrició, així com atrafegaments. A més, la disfàgia en ancians amb demència és una de les principals causes de mort per causa directa o indirecta.

Avui anem a veure què és i com se sol manifestar aquest problema en la gent gran, quins tractaments existeixen i quina és la manera correcta d’alimentació en casos de disfàgia en l’ancià que encara és capaç de comunicar-se amb el cuidador.

Tenir cura d’un malalt amb disfàgia avançada suposa un treball addicional, fins i tot una vigilància contínua en alguns pacients. No dubtis a demanar-nos ajuda a domicili o assessorament personalitzat si et falten hores o coneixements.

Què és la disfàgia i com pot afectar la gent gran

La disfàgia és un símptoma o una malaltia per si mateixa que consisteix en la dificultat o la impossibilitat completa a l’ hora de tragar aliments, de vegades líquids, altres vegades sòlids i, en ocasions, d’ ambdós tipus. Això inclou la pròpia saliva.

Hi ha diverses causes per les quals una persona pot patir disfàgia, tot i que la disfàgia en l’ancià és un atxec més a causa de l’edat, que apareix en cert grau en 1 de cada 4 persones de més de 70 anys. La xifra es dispara en els casos de gent gran amb demències o entre els qui han superat un ictus. En les etapes avançades de malalties neurodegeneratives, la disfàgia sol estar darrere de moltes morts.

Com és això possible? Suposant que sapiguem com alimentar un malalt amb problemes de deglució i estem sempre alerta davant la desnutrició i la deshidratació, la disfàgia avançada fa probable l’atrafegament fins i tot amb la pròpia saliva. A més, en anar passant a la tràquea fluids que haurien d’anar per l’esòfag, al risc d’ofegament se li suma el perill de patir una pneumònia bacteriana, en cas de no poder expulsar tot el que s’ha desviat amb la tos.

Tipus de disfàgia en ancians

Els tipus més comuns de disfàgia en la tercera edat obeeixen a alteracions neurològiques i a pèrdua de la tonicitat dels músculs implicats en la deglució. La disfàgia en ancians té tractament amb exercicis de rehabilitació i l’ajuda d’un logopeda en alguns casos, tot i que el primordial és adaptar els aliments a les limitacions del pacient.

En aquest sentit, hi ha tres tipus de disfàgia.

Disfàgia amb líquids

Aquest és el cas més angoixós per al pacient i el cuidador, perquè hi ha risc d’ofegar-se amb la pròpia saliva. Les persones amb aquesta disfàgia necessiten agregar unes pólvores espessidores als seus aliments líquids, per passar-los a una textura gelatinosa, molt més fàcil de tragar.

Hi ha vegades que pensem que a l’ancià se li cau la bava per una falta de reflexos, quan el que succeeix és que ell mateix l’expulsa per evitar dolor o atrafegaments. Això és una cosa que una persona que es pot comunicar de manera adequada, encara que sigui amb frases curtes, pot comptar, però, què succeeix quan la persona gran ja ha perdut la capacitat de comunicar-se de manera efectiva?

En aquests casos, l’experiència amb la cura d’altres ancians amb disfàgia és de gran ajuda. El menjar no només ha de tenir una textura determinada, sinó que el pacient necessita tragar en una posició correcta i en petites quantitats.

Disfàgia amb alguns aliments sòlids

Aquest tipus de disfàgia sol presentar-se de manera gradual, tot i que també es pot donar de forma episòdica quan hi ha una inflamació de la faringe o la laringe. En aquests casos, el dolor o l’atrafegament es produeixen amb certes textures d’aliments, com són els que tenen moltes fibres vegetals i es troben crus, els molt sòlids i els molt secs.

Per a aquest tipus de gent gran, el millor és oferir aliments segurs i proporcionar els altres que siguin necessaris en forma de purés.

Disfàgia mixta

En persones grans, no és rar trobar els dos tipus anteriors de disfàgia alhora.

Altres formes de classificar la disfàgia en gent gran

Es pot parlar de disfàgia orofaríngia i disfàgia esofàgica, depenent del punt on es produeix la fallada en el procés de masticació i deglució, i de disfàgia per causes físiques (tumors, estrenyiments per inflamació, etcètera) o per motius neurològics.

Quines cures precisa un ancià amb disfàgia

Controlar que no es produeix desnutrició gradual

Quan la disfàgia va associada a l’edat o a un deteriorament neurològic que avança lentament, el cuidador pot veure que el pacient perd pes i creure que és per l’edat, fins i tot notar rebuig a certs àpats sense arribar a establir una relació causa/efecte.

En el cas de la disfàgia per antonomàsia, la que afecta la deglució de líquids, el rebuig a la ingesta d’aliments fa que hi hagi risc de deshidratació en pocs dies, si s’ajunten