En ocasions, la gent confon dependència i discapacitat, tal vegada perquè moltes de les discapacitats més visibles solen coincidir amb cert grau de dependència o perquè ambdues es mesuren amb un barem quantitatiu. Resulta més fàcil entendre la diferència fixant-nos en els que signifiquen els graus de dependència, recollits en l’article 26 de la Llei 39/2006.

Què són els graus de dependència

L’esmentada Llei 39/2006 estableix 3 graus de dependència i defineix qui entren dins de cadascun. Com que no sempre és senzill establir on és el límit entre una dependència moderada i una severa, el grau es determina mitjançant un sumatori de punts, que va des de 0 fins a 100.

Amb valors entre 0 i 24 punts es considera que la persona és no dependent, encara que pugui presentar un grau elevat de discapacitat.

Dependència moderada

Amb una puntuació de 25 a 49 hi ha l’ anomenada dependència de grau I. Engloba les persones que necessiten ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia, o tenen necessitats de suport intermitent o limitat per a la seva autonomia personal.

Dependència severa

El rang de puntuació percentual va des de 50 fins a 74 punts, i se la coneix com a dependència de grau II. En aquest cas, la persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària (dues o tres vegades al dia), però no precisa del suport permanent d’un cuidador o té necessitats de suport extens per a la seva autonomia personal.

Gran dependència

Dependència de grau III, que correspon als valors percentuals que van des de 75 fins a 100 punts. Una persona és gran dependent quan necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, requereix del suport indispensable i continu d’una altra persona, o té necessitats de suport generalitzat per a la seva autonomia personal.

Tipus de dependència

Dependència física

La persona perd el control de les seves funcions corporals i de la seva interacció amb els elements físics de l’ entorn.

Dependència sensorial

Causada per alteracions en algun dels sentits, vista i escoltat, fonamentalment, que repercuteixen en la capacitat de la persona per desenvolupar-se en la seva vida quotidiana: en desplaçaments, a l’ hora de llegir o escriure, en realitzar les tasques domèstiques, conduir, treballar, etcètera.

Dependència intel·lectual o mental

En tots dos casos, parlem de dependència quan la persona perd la capacitat de resoldre problemes i prendre decisions que no vagin contra la seva integritat física o el seu patrimoni.

Dependència mixta

Gairebé sempre té un inici associat a una malaltia, tot i que a mesura que avança pot anar englobant més d’un tipus dels altres tipus de dependència. Un exemple seria la malaltia de Parkinson, que sol començar amb problemes motors, però evoluciona presentant demència, quan no succeeix en l’ordre invers.

Com es determina el grau de dependència d’ una persona

Per aplicar el Barem de Valoració del grau de Dependència (BVD), els òrgans corresponents establerts per cada comunitat autònoma envien una sol·licitud als Serveis Socials, i aquests envien una persona al domicili del pacient o l’ancià.

Allà avaluen si la persona necessita ajuda o no per realitzar una llista de tasques essencials en el dia a dia i amb quin tipus d’ajuda s’hi pot enfrontar. No és el mateix requerir un suport intermitent, que pot prestar un cuidador, que haver perdut l’autonomia física o intel·lectual, per posar dos exemples extrems.

Amb la puntuació numèrica que oscil·la entre 0 i 100 i la valoració detallada, es determinen els graus i nivells de dependència. El nivell de dependència s’ obté de la suma dels pesos de les tasques en què la persona valorada no té acompliment, ponderada pel coeficient del grau de suport en cada tasca i el pes de l’ activitat corresponent.

Els graus de dependència avaluen la necessitat d’ ajuda d’ una persona en la realització de tasques bàsiques diàries, atenent el nombre mitjà de vegades que es produeix per jornada i el tipus de suport d’ una tercera persona que cal en cadascuna d’ aquestes tasques que el malalt no pot realitzar sol.

Si el cuidador i el pacient ho necessiten, des d ‘Institució Ibars podem oferir també teràpia emocional enfocada directament a sobreviure el dol quan una persona passa a ser dependent o la frustració de tots dos. No oblidis que tant cuidador com malalt necessiten vetllar per la seva pròpia salut. Per suposat, també oferim assistència domiciliària per hores, com a suport al cuidador principal i per permetre-li realitzar tasques o gestions sense desatendre una persona que, en funció del grau de dependència, pot necessitar cures constants.