Propòsit d’any nou: reduïm el sentiment de solitud en els nostres majors

La solitud és un dels grans enemics dels nostres majors. L’ésser humà per naturalesa és un ser social. Des que naixem fins que morim necessitem tenir contacte amb altres éssers humans per viure. Per això les persones majors també necessiten sentir que formen part de la societat i sobretot del seu entorn mes proper.

A Espanya l’esperança de vida és de 79 anys per als homes i 85 per a les dones. Això ens converteix al país més longeu de la Unió Europea. En pocs anys l’esperança de vida s’ha disparat el que ens ha portat a una situació fins ara totalment inaudita. La proporció de persones majors respecte a la de joves és cada vegada més gran.

La RAE defineix la solitud com a “Sentiment de tristesa o malenconia que es té per la falta, absència o mort d’una persona”. Per tant, la solitud com qualsevol altre sentiment és subjectiva. Això vol dir, que, encara que una persona tingui un cuidador que ho acompanyi al seu domicili o aquest ingressat en una residència envoltat d’altres companys i treballadors, la persona es pot sentir igualment sola.

Amb el pas dels anys, les malalties els impedeixen seguir fent les activitats de les quals abans gaudien. Les barreres arquitectòniques com la falta d’ascensor en molts habitatges, la llunyania amb la família, la pèrdua del conyugue, d’algun altre familiar o dels amics o fins i tot els baixos ingressos econòmics, van fent mossa en les persones. Fan que el seu cercle social sigui cada vegada més reduït, fins i tot nul. Aquestes circumstàncies els porten cap a un sentiment de solitud que pot provocar efectes nocius per a la seva salut.

Cal intentar que, malgrat les traves, les persones majors facin front a la solitud. Hem d’aconseguir que acceptin les pèrdues sofertes com a llei de vida i que mirin cap a endavant fent noves amistats. Una estratègia vàlida és fer-los participis en les activitats del barri o que dins de les seves possibilitats tinguin somnis per complir que els donin il·lusió per seguir vivint.

Amb l’arribada de l’any nou tots ens proposem propòsits que finalment gairebé mai complim. Des de Institució Ibars us proposem un molt senzill: dedicar-li una mica mes de temps als nostres majors. D’aquesta manera combatem la solitud en els nostres majors, amb un simple gest.

Tots portem un ritme de vida frenètic en el qual sempre ens falta temps per fer mil coses. Però segur que organitzant-nos una miqueta podrem trobar 5 minuts per cridar als nostres pares o avis. És important trobar un petit buit per fer-los una visita inesperada. No hem d’esperar al fet que sigui una data assenyalada per fer-ho. Aquests petits gestos ajudaran al fet que alleugem el seu sentiment de solitud i augmentem la seva felicitat. Quan nosaltres siguem majors també ens agradarà que la nostra família trobi temps per dedicar-nos.
Acompanyament a majors