Edatisme o discriminació per edat

L’edatisme no és altra cosa que la discriminació per edat. Tot i que es pot donar gairebé en qualsevol etapa de la vida, afecta en major mesura, d’una banda, nens i adolescents, i de l’altra, els ancians. Quan parlem d’avis dependents en algun grau podem trobar exemples de discriminació d’edat escandalosos.

Estem segurs que no ets una persona que cometi aquest tipus de discriminacions de manera conscient, però vivim en una societat que predisposa a l’edatisme d’una forma encoberta. ¿Estàs segur que no tens prejudicis relacionats amb l’edat avançada? Com cuidar una persona gran sense cometre aquests errors que poden arribar a vulnerar drets fonamentals?

Què és l’edatisme?

La definició d’ edatisme procedeix del terme anglès ageism. En el seu moment va ser un terme creat per referir-se als prejudicis, estereotips i, com a conseqüència, discriminacions que pateixen les persones d’ edat avançada. Però el terme va passar a l’espanyol amb un significat més ampli, incloent-hi infants i joves.

Per què es produeix aquest fenomen en les societats occidentals? Hi ha diverses teories al respecte, si bé la que més força sembla tenir fins al moment és pel rebuig d’aquesta societat a la mort i a l’envelliment en general. No volem pensar-hi i veure-ho pot arribar a ser incòmode.

Tipus de discriminació per edat

• Es discrimina per l’edat sempre que no es contracta (es descarta de manera automàtica) una persona per ser molt jove o molt gran, malgrat tenir la mateixa formació i experiència que un altre candidat. Aquest tipus de discriminació no s’ha de confondre amb les lleis que protegeixen les persones de certs rangs d’edat: el treball infantil és il·legal a la Comunitat Europea i a molts països.
• Quan pensem que una persona gran exagera les seves atxes per cridar l’atenció podem estar caient en l’edatisme.
• Tot i que és més freqüent que l’edatisme es manifesti amb conductes sobreprotectores, mai protectores en la seva justa mesura. Per exemple, és normal que un ancià amb cert deteriorament físic o cognitiu no hagi de tenir un pestell a la seva habitació, per si succeeix un accident. El que no hauria de ser normal és entrar a la seva habitació sense previ avís. Tampoc s’hauria d’assumir que, a certes edats, s’acaben de manera imperativa la vida sexual i afectiva.

Criteris a seguir per un cuidador per evitar l’edatisme

Els cuidadors que ajuden en la cura d’avis i malalts a domicili poden orientar-te sobre quins errors comets, ja que ells han rebut la formació necessària. A la inversa, si detectes actituds de discriminació als adults grans en els auxiliars, fisioterapeutes, etcètera, no dubtis a contractar altres professionals més humans.

Però imaginem que estàs a cura d’una persona que necessita ajuda encara que no és molt dependent i vas intentar cuidar-li tu. A què has de prestar més atenció?

Ni sobreprotecció ni deixadesa

Hem esmentat alguns exemples, però l’experiència ens demostra que les persones grans solen créixer-se davant d’un familiar més que davant d’un cuidador extern, cosa que ens porta al següent punt.

Paciència inagotable: no grites

Si no desitja menjar o no es vol prendre les seves medicines, insisteix amb suavitat i intenta esbrinar si hi ha un motiu. Podria patir dispèpsies o tenir efectes secundaris molestos.

Quan l’ancià no és capaç de comunicar-se correctament, et toca ser més observador. El que mai has de fer és esquerdar-lo o enxampar-te amb ell: les persones grans solen ser conscients de la minva de les seves facultats i aquests tractes bruscos no fan altra cosa que afavorir la depressió en persones grans.

No aïlla la persona gran

Excepte quan s’assoleix un deteriorament cognitiu sever, ser major o dependent no hauria de ser un motiu d’aïllament perquè això perjudica la salut mental i altres capacitats cognitives.

Si l’ancià està enllitat, permet que amics i familiars acudeixin a casa a visitar-lo, i si pot anar en cadira de rodes aprofita els dies amb bon temps i temperatures temperades per recórrer el barri a la seva companyia o portar-lo al seu restaurant favorit.

Recorda que sempre pots demanar ajuda fins i tot per un nombre reduït d’hores a la setmana, abans d’arribar a desenvolupar la síndrome del cuidador: cuida’t tu per cuidar millor d’ell o ella.

En una societat on la mort és un tabú i la vellesa una cosa poc desitjable, és normal caure en pensaments o conductes relacionades amb la discriminació per edat sense pretendre-ho. Quan passes a ser l’únic cuidador d’un familiar, la fatiga tampoc és bona companya per oferir les millors cures.

Recorda que les persones grans solen ser molt conscients d’aquestes actituds despectives. Abans d’emmalaltir tu, no dubtis a demanar suport en la manera que tots dos necessiteu: psicoteràpia, ajuda a domicili, un cuidador per hores, etcètera; en Institució Ibars podem ajudar-te.