{"id":69008,"date":"2026-09-03T16:17:40","date_gmt":"2026-09-03T14:17:40","guid":{"rendered":"https:\/\/www.institucioibars.com\/soledat-no-desitjada-en-gent-gran-com-reconeixer-la-i-que-fer-a-barcelona\/"},"modified":"2026-09-03T18:32:21","modified_gmt":"2026-09-03T16:32:21","slug":"soledat-no-desitjada-en-gent-gran-com-reconeixer-la-i-que-fer-a-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.institucioibars.com\/ca\/soledat-no-desitjada-en-gent-gran-com-reconeixer-la-i-que-fer-a-barcelona\/","title":{"rendered":"Soledat no desitjada en gent gran: com recon\u00e8ixer-la i qu\u00e8 fer a Barcelona"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t

Hi ha cases que, des de fora, semblen normals.<\/p>\n

El pis \u00e9s net. La nevera t\u00e9 menjar. La persona gran diu que est\u00e0 b\u00e9. Per\u00f2 quan vost\u00e8 surt per la porta i baixa a l’ascensor, li pesa alguna cosa. Una sensaci\u00f3 que no sap gaire b\u00e9 com anomenar. <\/p>\n

All\u00f2 que sent t\u00e9 nom: solitud no desitjada. I afecta un de cada cinc m\u00e9s grans de 75 anys a Espanya. <\/p>\n

\n

Qu\u00e8 \u00e9s la soledat no desitjada i per qu\u00e8 \u00e9s diferent d’estar sol<\/h3>\n

Estar sol no \u00e9s el mateix que sentir-se sol.<\/p>\n

Una persona pot triar passar la tarda sense companyia i trobar-se b\u00e9. Una altra pot tenir fam\u00edlia, ve\u00efns, fins i tot una televisi\u00f3 encesa tot el dia, i viure en un a\u00efllament que ning\u00fa no veu.<\/p>\n

La solitud no desitjada \u00e9s aix\u00f2: la percepci\u00f3 que les relacions que es tenen s\u00f3n insuficients, que ning\u00fa hi \u00e9s realment. No \u00e9s una elecci\u00f3. S’hi imposa. I quan s’hi instal\u00b7la, persisteix. <\/p>\n

A Barcelona, \u200b\u200bcom a qualsevol ciutat gran, aquesta realitat t\u00e9 una cara molt concreta: persones grans que viuen soles a pisos de l’Eixample, de Gr\u00e0cia, de Sant Andreu, envoltades de ve\u00efns que no coneixen. La ciutat pot ser un dels llocs m\u00e9s solitaris del m\u00f3n quan no es tenen vincles. <\/p>\n

Aquest any, el Govern va aprovar el Marc Estrat\u00e8gic Estatal de les Soledats 2026-2030, reconeixent per primera vegada que es tracta d’un problema de salut p\u00fablica. No \u00e9s anecd\u00f2tic. \u00c9s estructural. <\/p>\n

\n

Per qu\u00e8 la gent gran \u00e9s m\u00e9s vulnerable<\/h3>\n

Amb l’edat, els vincles es van trencant un per un.<\/p>\n

Els amics moren. Els fills viuen lluny o tenen les seves pr\u00f2pies vides plenes. La jubilaci\u00f3 elimina de cop el contacte diari amb altres persones. Una caiguda, una malaltia, la p\u00e8rdua de mobilitat: qualsevol cosa pot convertir la casa en una g\u00e0bia invisible. <\/p>\n

Les dones de m\u00e9s de 75 anys s\u00f3n especialment vulnerables. Tenen 7,8 punts m\u00e9s de prevalen\u00e7a de solitud que els homes de la seva mateixa edat, en gran part perqu\u00e8 la seva esperan\u00e7a de vida \u00e9s m\u00e9s gran i sovint enviuden. El 82% de les persones v\u00eddues de m\u00e9s de 70 anys s\u00f3n dones. <\/p>\n

La solitud no \u00e9s nom\u00e9s tristesa. T\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies f\u00edsiques mesurables: augmenta el risc de deteriorament cognitiu, de depressi\u00f3, malalties cardiovasculars. Segons el nou estudi de l’Observatori Estatal de la Soledat No desitjada publicat el 2026, la soledat i la salut mental es retroalimenten. Una alimenta l’altra. <\/p>\n

\n

Senyals que indiquen que el seu familiar pot estar patint solitud<\/h3>\n

No sempre ho diran. Moltes persones grans aprenen a guardar silenci sobre el que els fa mal. <\/p>\n

Estigui atent a aquests indicis:<\/p>\n